Logotipo del CEEDCV

2016 any de Cervantes

El rostre de Cervantes

De Miguel de Cervantes no en sabem massa coses. Per exemple, sabem amb certesa la data de la seua defunció (23/04/1616) , però la del seu naixement és mera suposició (29/09/1547).

I a pesar que el seu Quixot es va difondre amb molta celeritat, només se li va començar a considerar un gran escriptor quan ja havien passat més de cent anys de la seua mort. De fet la seua primera biografia es realitza l'any 1737, i és a partir d'eixe moment quan es busca amb interés qualsevol dada que ens done a conéixer quelcom de la seua persona. Per exemple: el seu rostre.

  • Rescatadors 1580

    Descripció

  • Lope de Vega 1612

    Descripció

  • Miguel de Cervantes 1613

    Descripció

  • Kent y Vertue 1738

    Dibuix i gravat

  • Joan Vancell 1892

    Estàtua en la BNM

  • Ferrer-Dalmau 2016

    Pintura

«…de cos mitjà, bona barba, de braç i mà esquerres espatllats» Frase dita pels qui el van rescatar

Aquesta primera descripció escrita data de 1580 i és per tant una descripció que se li fa en vida. Així el van descruire els qui el van rescatar després de passar cinc anys a la presó.

«…unes ulleres de Cervantes que semblaven ous estrelats mal fets» Lope de Vega

La segona descripció escrita la fa Lope de Vega però només diu d'ell la frase anterior. I sembla que Cervantes portava ulleres, quan ningú l'ha reflectit encara així en imatge.

«…rostre aguilenc, de cabell castany, front llis, d'alegres ulls, i de nas corb, encara que ben proporcionat; les barbes de plata, … bigots grans, la boca xicoteta, …la pell abans blanca que morena» Miguel de Cervantes Saavedra

La tercera descripció és el propi Cervantes qui la redacta, descrivint-se a si mateix al pròleg d'una de les seues obres.

La primera vegada que algú es va decidir a plasmar un retrat de Cervantes va ser en 1738. És obra d'un gravador anglés i es va posar a l'inici de la primera traducció que es va fer a l'anglés del Quixot.

Aquest primer retrat té alguns trets destacables. La seua mà esquerra no sembla una mà humana. Té un aspecte estrany i està deixada caure, inert, sobre la seua altra mà. És el mode amb què el gravador va voler expressar la seua discapacitat.

En un lloc preferent es troba un casc i una espasa, utensilis de guerra amb què es va voler ressaltar la seua condició de soldat. Cervantes es troba escrivint i imaginant amb la mirada perduda, quasi dirigida a les figures d'un Quixot a cavall seguit d'un quasi imperceptible Sancho sobre un burro. Només que al tractar-se d'un artista anglés els ubica, no en la Manxa castellana, sinó en l'interior del que pareix un saló d'un palau anglés.

Se li han dedicat escultures com la que figura en la façana de la Biblioteca Nacional a Madrid, que es va realitzar en 1892.

És una estàtua de cos sencer on es tornen a repetir els mateixos símbols (llibres, espasa al cinyell i l'escut) que arrepleguen els dos moments principals de la seua vida: la militar i la d'escriptor.

L'última imatge notable que se li ha dedicat és obra del pintor Ferrer- Dalmau. Es tracta d'un pintor actual que s'ha centrat en la confecció de quadres que recreen fets històrics i grans batalles. En este cas mostra a Cervantes com a soldat que va participar en la batalla de Lepant.

El quadre va ser exposat en l'ajuntament d'Alcalá d'Henares amb motiu dels actes que van celebrar en 2016 per a la commemoració del 400 aniversari de la seua mort.


No obstant això, com és natural, cap de les obres de l'apartat anterior va poder realitzar-se prenent com a model al mateix Cervantes ja que totes s'han executat molt després de la seua defunció. Només l'obra de l'esquerra podria haver-se fet amb Cervantes com a model.

En els panells inferiors tens més informació sobre este quadre, fes clic en ells per a plegar-los o desplegar-los i aprendre més sobre el rostre més popular de Cervantes.

En ella figura en la part superior el nom de «Miguel de Cervantes» i en la part inferior, el nom de l'autor del quadre i l'any: 1600.

I, en efecte, el que firma com a autor del quadre Juan de Jáuregui va ser un pintor sevillà que va viure en aquella època. A més Cervantes va estar en diverses ocasions a Sevilla, així que pel que se'ns mostra en este retrat eixe podria ser el rostre de Miguel de Cervantes.

Ningú sabia res d'ell fins que en 1910 un pintor i restaurador de quadres, el valencià José Albiol, es reunix amb el president de la Biblioteca Nacional d'Espanya i li conta que fa temps que posseïx un lot de quadres adquirits a Sevilla i entre ells es troba un que pareix un retrat de Cervantes.

El director de la BNE, acudix a veure-lo i queda convençut de la seua autenticitat, perquè fins a eixe moment només podíem intuir com era el rostre de Cervantes per descripcions escrites.

El president de la Biblioteca Nacional coneixia la descripció que fa Cervantes de si mateix i els trets que s'anomenen coincidixen amb els que apareixen en el quadre de Juan de Jáuregui. És per això pel que queda convençut. I a més perquè José Albiol no li demana diners pel retrat sinó que li diu que la seua intenció és donar-lo ja que és l'únic retrat fiable de Cervantes.

En 1912 s'anuncia amb gran ostentació que, per fi, tenim una imatge real, un retrat fiable, d'un pintor que segurament li va fer un retrat en vida.

Va haver-hi qui no va quedar molt convençut, però només molt posteriorment es van fer proves amb mètodes més precisos i es va descobrir la falsedat. Encara que el quadre contenia pigmentacions antigues també hi havia altres molt recents.

A pesar de la seua evident falsedat, com no disposem d'un altre, hui figura ni més ni menys que presidint el saló de plens de l'actual Reial Acadèmia de la Llengua.

Informació anterior extreta del dossier realitzat per pel professor del Departament de Llengua Castellana del CEEDCV, José Miguel Marín.


CRÈDITS DE LES IMATGES

Autor de la fotografia desconegut [Consultat en novembre 2016]. This is a faithful photographic reproduction of a two-dimensional, public domain work of art. https://en.wikipedia.org/wiki/File:Cervantes_Jáuregui.jpg

VERTUE, George a partir del dibuix de KENT, William (1738). Retrat de Cervantes de Saavedra per ell mateix. Biblioteca Nacional de España: IH/2067/2/1. [Consultat en novembre 2016] http://cervantes.bne.es/ficheros/exposicion/OBRAS/Obra%202/608X461/OBRA-58__IH_2067_2_1.jpg

VANCELL, Joan (1892) Estàtua de Cervantes a la Biblioteca Nacional de Espanya. [Fotografia de Germán Piqueras] Licensed by CC 3.0 BY

FERRER-DALMAU, Augusto (2016) Cervantes soldat. Quadre exposat en l'Ajuntament d'Alcalá de Henares [Consultat en octubre 2016] http://www.dream-alcala.com/wp-content/uploads/2016/09/cervantes_soldado-27.jpg

Cervantes a València

En 1575 Cervantes és un soldat que viatja per mar des d'Itàlia cap a Espanya. A punt d'aconseguir el seu destí, és capturat per pirates nord-africans i traslladat a Alger, on va quedar pres.

Després de cinc anys de captivitat, és alliberat per frares trinitaris. Va arribar amb vaixell a València, després d'una escala al port de Dénia, el 30 d'octubre de 1580.

A finals del segle XVI València era una ciutat murallada, separada de la costa i del port. El soldat i escriptor d'Alcalá va passar un mes a València. Descobreix els llocs que va visitar a la pàgina de la dreta.

Mapa de València de l'any 1704 Punter en el mapa assenyalant el convent-hospital dels Trinitaris Punt en el mapa que marca la Catedral de València, on Cervantes va anar a sentir missa Punt en el mapa que marca el corral de comèdies Sant Narciso Punt en el mapa que marca la casa de la ciutat Punt en el mapa que marca el taller de Pedro Patrici Mey Punt en el mapa que marca les Torres dels Serrans

Després del seu rescat, Cervantes va romandre un mes a València. Es va allotjar al convent-hospital que els frares trinitaris tenien en el Pla del Real, als afores de la ciutat.

Cervantes i els altres captius alliberats van participar, sens dubte, en una solemne processó fins a la catedral, on es va oferir una missa i es va cantar un Te Deum com a acció de gràcies per l'alliberament.

En aquells temps, el teatre era un espectacle de masses; per tant, és molt probable que durant la seua estada a València, Cervantes acudira a alguna representació al xicotet corral de comèdies de Sant Narciso al carrer del Salvador.


Durant el mes de novembre de 1580 se li demana a Cervantes declaració en un pleit a la Casa de la Ciutat. Esta es trobava al xicotet jardí junt al Palau de la Generalitat.


Molt prop de la plaça de la Reina, al principi del carrer Sant Vicent es trobava un altre lloc que va haver de visitar Cervantes: el taller d'impremta de Pedro Patrici Mey, on 25 anys més tard s'imprimiria la segona edició del Quixot. Hui ens ho recorda encara una placa col·locada per l'Ajuntament pel tercer centenari de l'edició de la novel·la.

Finalment, podem imaginar-nos que el soldat acabat d'alliberar va haver de quedar meravellat davant de les imponents torres dels Serrans. El destí va voler que diversos segles després, pels bombardejos a la ciutat de Madrid durant l'última guerra civil, foren traslladades i depositades a aquestes torres junt al riu Túria unes quantes caixes amb els documents més valuosos de la biblioteca nacional. Entre ells es trobava l'únic exemplar que aquesta institució conservava de la primera edició del Quixot.

Informació anterior extreta del video realitzat pel departament de Llengua Castellana del Centre Específic d'Educació a distància de la Comunitat Valenciana


CRÈDITS DE LAS IMÁGENES

VICENTE TOSCA, Tomás (1704) Mapa de València en 1704 [Consultat en febrero de 2017] Mapa de València, 1704

Palau de la Generalitat, vista aèria. Elaboració: Google Maps. València. Palau de la Generalitat.

Placa del Ajuntament de Valencia. Elaboració: Departament Llengua castellana. Centre Específc d'Educació a Distància de la Comunitat Valenciana. 2016

Quixot a caball. Vicente Perpiñá Giner (2017), bajo licencia CC 3.0 BY

Location icon made by Madebyoliver from www.flaticon.com is licensed by CC 3.0 BY

DEPARTAMENT DE LLENGUA


José Miguel Marín

DEPARTAMENT D'INFORMÀTICA


Raquel Pont Lillo

XARXES SOCIALS CEEDCV


Facebook Twitter Linkedin Google+ Youtube

CRÈDITS DE LES IMATGES


Social icons made by Alfredo from www.iconfinder.com is licensed by CC 3.0 BY

Loader gif can be used, modified and distributed under the terms of the ​WTFPL.